Jordi Iranzo Martínez

L'Horta de València

Se lee en 19 min

L’Horta de València és un enclau molt rellevant l’àmbit mundial i clau per la identitat valenciana tal i com la coneixem: els ingredients de la paella, les taronges, l’orxata, el tratje de fallera que deriva del de llauradora de l’Horta, alguns dels cuadres de Sorolla, les novel·les costumbristes de Blasco Ibáñez com la Barraca…

Al 2019, la FAO considerà l’Horta com un dels pocs Sistemes Importants del Patrimoni Agrícola Mundial (SIPAM). És una distinció per a agroecosistemes únics que combinen biodiversitat, coneixements tradicionals, paisatge, i pràctiques sostenibles. Només existeixen 95 SIPAM a tot el món, distribuïts en 28 països. Eixe mateix any, es va aprobar el Sistema de Regadiu Històric de l’Horta de València, que té més de 1.200 anys d’antiguitat.

Font: Sistema de Regadiu Històric de l’Horta de València SIPAM

El Tribunal de les Aigues de la Vega de València és una institució jurídica consuetudinària d’origen andalusí de resolució de disputes per l’administració de l’aigua de reg. És, de fet, l’entitat civil més antiga d’Europa. L’UNESCO la declarà declarat Patrimoni Cultural Inmaterial de la Humanitat al 2009 -abans que les Falles, al 2016-, pels següents criteris:

  • R1: L’element constitueix patrimoni cultural immaterial
  • R2: La inscripció contribuirà a assegurar la visibilitat i la conscienciació sobre el patrimoni cultural immaterial
  • R3: Es proposen mesures de salvaguarda adequades
  • R4: L’element s’ha proposat amb la participació més àmplia possible de la comunitat
  • R5: L’element està inclòs en un inventari del patrimoni cultural immaterial

L’Horta de València és el més gran i emblemàtic dels pocs paisatges cultural de tipus “Horta” que hi ha a Europa. I és que en son molt poc comuns, trobant-se només a cinc àrees del continent: Comunitat Valenciana, Murcia, sud d’Italia, i Grècia. De fet, el nom oficial del paisatge és “Huerta”, en espanyol, en referència precisament a la contribució d’Espanya amb l’Horta de València.

València va ser fundada l’any 138 a.C., per a la col·locació de legionaris veterans de les guerres d’Hispània. La localizació era perfecta: prop de la mar, de la Via Augusta, el riu Turia, i amb fàcil accés a recursos agrícoles (la futura Horta). Els cultius de regadiu al voltant de la civitas (ciutà) de València (del llatí “valentia”: valentía, valor; la ciutat dels valents).

Però va ser durant l’època andalusí (Al-Andalús), entre els segles X i XIII, quan l’Horta va nàixer tal i com la coneixem. I es que es va crear el sistema de sèquies que encara es conserva hui en dia, així com una xarxa hidràulica de huit sèquies mare (el mateix nombre que hi ha ara…) que canalitza les aigües del riu Túria, i que ara es coneixen així:

  • Sèquia Reial de Montcada
  • Sèquia de Quart
  • Sèquia de Benàger-Faitanar
  • Sèquia de Mislata-Xirivella
  • Sèquia de Tormos
  • Sèquia de Rascanya
  • Sèquia de Mestalla
  • Sèquia de Rovella

A banda, construiren braçals, partidors d’aigua… i també regularen les normes d’ús d’esta, com per exemple amb el Tribunal de les Aigües de la Vega de València.

A més a més, introduiren conreus d’agricultura intensiva des de diferents parts del califat de regadiu, com hortaliçes, frutals, arròç (veïa India), cànem… i la famosa xufa (Egipte).

Estos productos eren part de

com a descans de legionaris de

L’Horta és un ecosistema agrari

  • Sòl
  • Aigua
  • Agricultura
  • Arquitectura: barraques, alqueries…
  • Sendes i camins
  • Altres elements d’identitat cultural

Es cultiven moltes coses, com

De fet, la paella valenciana porta els ingredients que es cultivaven a l’Horta, junt és clar amb l’arròç que es cultiva a la marjal de l’Albufera.

El Tribunal de les Aigües de la Vega de València, originat al segle X o XI (el Regne de València començà al segle XIII…), és la institució de justicia civil més antiga d’Europa. És un tribunal consuetudinari (format per citadans, no per jutges), que dictamina però sentència vers de conflictes relacionats amb l’ús de l’aigua de reg en l’Horta de Valencia.

Denunciats de la sèquia de…!

Els membres es reuneixen cada dijous a migdia a la porta dels Apòstols de la Catedral de València (Districte El Carme). El judici és ràpid, oral i en valencià. La legislació és propia, segons les Ordenançes de cada Comunitat de Regants. Les sancions son quantificades en sous (unitat medieval equivalent al salari diari del guarda de la sèquia)

L’UNESCO declarà el Tribunal de les Aigües com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat al 2009 (abans que les Falles, considerades com a tal també però al 2016).

Està protegida parcialmente per la figura de Paisatge Protegit de l’Horta de València, declarat al 2018 per la Generalitat Valenciana.

A més a més, existeix un Pla d’Acció Territorial de l’Horta (PATH), que intenta frenar la seua degradació per urbanisme

L’Horta va ser clau per al desenvolupament de la ciutat de València com a metròpoli durant l’Edat Mitjana.

La barraca valenciana és la vivenda tradicional dels llauradors de l’Horta, unifamiliars,

La barraca valenciana és la vivenda tradicional dels llauradors de l’Horta, unifamiliars, fabricades principalment amb canyes i fang, constituint ara el paisatje agrícola típic al voltant de la ciutat.

El sòl és d’una molta elevada

dels cítrics –introduits també pels àrabs, en este cas dels xinesos– entre els que destaca la taronja

Es cultiva també la xufa, principalment al municipi d’Alboraia, amb la qual es fa la xufa.

Com la albergina, i la carxofa –el prefixe al— pot significar una etimologia àrab, sent l’article determinat indefinit: “el/la” –: Alboraia (“la torrecita”), Albufera (“el marecito”), Almàssora (“la almazara”)…

alqueries (agrupacions de cases) d’orígen també àrab (Beni— (“fill de”): a la pròpia València, els barris de Benimaclet, i Benicalap, les pedanies de Benimàmet, Beniferri…

En la Edad Media, el comercio de seda generó el cultivo de la morera (Morus alba) para la alimentación del gusano de seda. En el siglo XIX, adquirió protagonismo el cultivo de las hortalizas y el arroz. A partir del siglo XX, se expandió el cultivo del naranjo (Citrus x sinensis) y se redujo la superficie agraria por la expansión de la industria y la ciudad.

Las alquerías y barraca son viviendas de los agricultores de l’Horta, formadas por cañas y barro. Las alquerías corresponden a agrupaciones de casas y las barracas son unifamiliares.

Actualmente, el incremento de las vías de comunicación ha fragmentado el paisaje. L’Horta está en un proceso de desestructuración económica, paisajística y social.

Alboraia, Almàssera…

Desde la Agencia Europea del Medio Ambiente (EEA por sus siglas en inglés), se clasificó el paisaje de las Regiones de la Unión Europea mediante el denominado Informe Dobris (1998) de la , la Huerta de Valencia corresponde a la más importante de las últimas 6 huertas mediterráneas históricas europeas, todas amenazadas actualmente.

artificiales como son la red de acequias y canales, la estructura del parcelario agrícola con sus lindes, la red viaria formada por multitud de caminos históricos, que comunican los núcleos de población y dan acceso a las parcelas, y las construcciones

Ha cambiado el paisaje, como han cambiado los cultivos, los sistemas de irrigación, los métodos de explotación agrícola, el tipo de asentamientos, la sociedad, el comercio y la concepción del uso del suelo.

Es l’Horta un espacio mutable, pero que mantiene unas estructuras claves (red de canales y acequias, espacios abiertos)

Constituye uno de los seis últimos espacios de huertas históricas metropolitanas europeas.

La distribución del agua ha estado gestionada por el Tribunal de las Aguas de la Vega de Valencia, la organización civil más antigua de Europa, considerado Patrimonio Cultural Inmaterial de la Humanidad por la Organización de las Naciones Unidas para la Educación, la Ciencia y la Cultura (UNESCO). Todavía está vigente, y de acceso público y gratuito, cada jueves a las 12h en la puerta de la Catedral.

image

Nueve azudes al final del río Túria abastecen las siete acequias principales de l’Horta: Tormos, Mestalla, Rascanya, Quart, Mislata-Xirivella, Benàger-Favara, y Rovella; además de la acequia real de Moncada.

La huerta de Valencia comprende un radio de aproximadamente 10-15 kilómetros alrededor de la ciudad, con una superficie de aproximadamente 10.500 hectáreas.

La Barraca, del escritor Vicente Blasco Ibáñez, adaptada en formato televisivo.

Así mismo, destacan la Fundació Assut, de protección de los paisajes y patrimonios naturales y culturales valencianos; la plataforma cívica Per L’Horta

La paella valenciana, incorpora arroz, la especia azafrán (proveniente de la planta Crocus sativus), verduras de l’horta como el garrofón (), las judías verdes () y ocasionalmente las alcachofas (), así como animales criados en las barracas y alquerías o en las inmediaciones de la huerta, como el pollo, el conejo y los caracoles. En ocasiones adornada con romero (Rosmarinus officinalis)

El vestiment tradicional de la dona valenciana va aparèixer al segle XVIII com a vestimenta de treball de les llauradores valencianes, i posteriorment es derivà en tratje de festa, de seda.

  • Origen medieval, andalusí. s. VII-VIII. Califato Omeya
    • Infraestructura hidráulica de regadío
    • Nuevos cultivos: chufa (actual Sudán), berenjena (norte India), alcachofa (este de África)
  • Paisaje específico: Paisaje “Huerta” (informe Debris)
  • Diferentes Elementos básicos de l’Horta de València
  • Denominación de origen: Chufa de Valencia
  • Seguridad alimentaria
  • Entorno protegido CV: Ley 5/2018, de 6 de marzo, de la Huerta de València

“Valencia. Las grupas” (1916) - Joaquín Sorolla Museo del Prado

“Sobremesa valenciana” - Joaquin Agrasot y Juan

“Dos huertanos bebiendo vino” (1896) - Joaquin Agrasot y Juan

Nota valenciana Museo del Prado

“Jota valenciana” (1913) - Gabriel Puig Roda

“La defensa de la choza” (1895), de Antonio Fillol Granell Museo Nacional del Prado

La xufa de València

A dia de hui, comprén unes 10.500 hectàres de terreny d’aproximadament 10-15 km al voltant de la ciutat.

Com es va fer l’Horta?

Els àrabs desenvoluparen a l’època de l’Al-Andalús, a l’Edat Mitjana, un sistema de infraestructura hidràulica (séquies i AZUDES,

Des de l’època islàmica, les aigües del Túria han estat canalitzades en huit gran séquies. Els seus noms ara són Real de Moncada, Quart, Benàger-Faitanar, Mislata-Xirivella, Tormos, Rascanya, Mestalla, i Rovella.

La importància de l’Horta

En la Edad Media, el comercio de seda generó el cultivo de la morera (Morus alba) para la alimentación del gusano de seda. En el siglo XIX, adquirió protagonismo el cultivo de las hortalizas y el arroz. A partir del siglo XX, se expandió el cultivo del naranjo (Citrus x sinensis) y se redujo la superficie agraria por la expansión de la industria y la ciudad.

L’Horta i la alimentació

https://www.youtube.com/watch?v=rzkBW3cvqB0

L’Horta i la cultura valenciana

El sòl és d’una molta elevada

dels cítrics –introduits també pels àrabs, en este cas dels xinesos– entre els que destaca la taronja

Es cultiva també la xufa, principalment al municipi d’Alboraia, amb la qual es fa la xufa.

Com la albergina, i la carxofa –el prefixe al— pot significar una etimologia àrab, sent l’article determinat indefinit: “el/la” –: Alboraia (“la torrecita”), Albufera (“el marecito”), Almàssora (“la almazara”)…

alqueries (agrupacions de cases) d’orígen també àrab (Beni— (“fill de”): a la pròpia València, els barris de Benimaclet, i Benicalap, les pedanies de Benimàmet, Beniferri…

El vestiment tradicional de la dona valenciana va aparèixer al segle XVIII com a vestimenta de treball de les llauradores valencianes, i posteriorment es derivà en tratje de festa, de seda.

La barraca valenciana

La barraca valenciana és la vivenda tradicional dels llauradors de l’Horta, unifamiliars, fabricades principalment amb canyes i fang, constituint ara el paisatje agrícola típic al voltant de la ciutat.

com la novela costumbrista “La Barraca” (1898), de Vicente Blasco Ibáñez, ambientada a la pedania del Palmar, en l’actual Parc Natural de l’Albufera.

La paella valenciana

La tradicional paella valenciana, de reconeiximent internacional –fins i tot amb un emoji!-, té com a ingredients verdures i hortalitzes cultivats a l’Horta i l’arròç produït a la marjal de l’Albufera. La sal antigament també s’extraia de la llaguna -que fins al segle ___ era salada-, en general a la pedania de El Saler.

l’arròç cultivada a la marjal de l’Albufera, i productis agrícoles i ramaders cultivats a l’Horta: verdures i hortalitzes com la judía verde (Phaseolus vulgaris), el garrofó (Phaseolus lunatus). També petits animals criats a les barraques i alqueries o a les inmediacions de l’Horta, com el pollastre, el conill, i els cargols. I condiments cultivats com el pimentó (Capsicum annuum), i el safrà (Crocus sativus), i recollits a la màquia mediterrànea com el rosmarí (Rosmarinus officinalis).

El Tribunal de les Aigües de la Vega de Valencia

El Tribunal de les Aigües de la Vega de Valencia està considerat la institució civil més antiga d’Europa, patrimoni cultural inmaterial de la Humanitat per UNESCO.

Es reuneix cada dijous a la Porta dels Apòstols de la Catedral de València (Plaça de la Verge), a las 12am, d’acord a las campanades del Micalet.

Està representada per 8 membres, cada escún en representació de cada ún del síndic (comunitat de regants de cada ‘séquia mare’), elegits democràticament, per a fer juí, oral, en valencià, i en una sessió única, en matèria de conflictes de l’ús de l’aigua.

Denunciats de la sèquia de…!

El Tribunal fue inscrito por la Organización de las Naciones Unidas para la Educación, la Ciencia y la Cultura (UNESCO por sus siglas en inglés) en 2009, en la Lista Representativa del Patrimonio Cultural Inmaterial de la Humanidad –en la que también se encuentran las Fallas –, junto con su equivalente y segundo más importante Tribunal de regantes español: el Consejo de Hombres Buenos y Tribunal de la Huerta de Murcia.

  • Tribunal consuetudinario . El más importante de España

  • La Institución civil más antigua de Europa

  • Como curiosidad: la Ley del Poder Judicial reconoce 4 tribunales consuetudinarios (). (artículo 19.3 a 19.6) Todos en relación al Agua. El de Valencia es el único que afirma “tiene el carácter de consuetudinario y tradicional”. El resto aparece como “se reconoce” carácter.

  • Lista Representativa del Patrimonio Cultural Inmaterial de la Humanidad en 2009 por la (las fallas en el 2016)

  • Gobierna en 8 de las 9 comunidades de riego (https://app.capacities.io/bce95e7a-a41c-4dc4-a38b-67aa42604324/833fcbfc-f702-49d0-8b50-a769710383cd) (excluida la Real Acequia de Montcada)

  • Tribunal consuetudinario . El más importante de España

  • La Institución civil más antigua de Europa

  • Como curiosidad: la Ley del Poder Judicial reconoce 4 tribunales consuetudinarios (). (artículo 19.3 a 19.6) Todos en relación al Agua. El de Valencia es el único que afirma “tiene el carácter de consuetudinario y tradicional”. El resto aparece como “se reconoce” carácter.

  • Lista Representativa del Patrimonio Cultural Inmaterial de la Humanidad en 2009 por la (las fallas en el 2016)

  • Gobierna en 8 de las 9 comunidades de riego (https://app.capacities.io/bce95e7a-a41c-4dc4-a38b-67aa42604324/833fcbfc-f702-49d0-8b50-a769710383cd) (excluida la Real Acequia de Montcada)

La prosperitat de la ciutat i els pobles de l’entorn

La ciutat de València començà com un asentament romà de legionaris llicenciats de les campanyes en Hispania (“Valentia”: valentía, valor). En eixa època, els cultius eren de secà, en majoria camps de blat (Triticum L.), oliveres (Olea europaea), i vinyes (Vitis vinifera).

Estas millores tècniques permitiren que la ciutat el nucli es transformara en un important centre demogràfic, econòmic, i comercial de la península.

El paisatge

La Agencia Europea del Medio Ambiente (EEA por sus siglas en inglés), se clasificó el paisaje de las Regiones de la Unión Europea mediante el denominado Informe Dobris (1998) de la , la Huerta de Valencia corresponde a la más importante de las últimas 6 huertas mediterráneas históricas europeas, todas amenazadas actualmente.

artificiales como son la red de acequias y canales, la estructura del parcelario agrícola con sus lindes, la red viaria formada por multitud de caminos históricos, que comunican los núcleos de población y dan acceso a las parcelas, y las construcciones

Ha cambiado el paisaje, como han cambiado los cultivos, los sistemas de irrigación, los métodos de explotación agrícola, el tipo de asentamientos, la sociedad, el comercio y la concepción del uso del suelo.

Es l’Horta un espacio mutable, pero que mantiene unas estructuras claves (red de canales y acequias, espacios abiertos)

Constituye uno de los seis últimos espacios de huertas históricas metropolitanas europeas.

València és l’única ciutat del món amb un espai agrícola periurbà.

L’evolució de l’Horta

En la Edad Media, el comercio de seda generó el cultivo de la morera (Morus alba) para la alimentación del gusano de seda. En el siglo XIX, adquirió protagonismo el cultivo de las hortalizas y el arroz.

A partir del siglo XX, se expandió el cultivo del naranjo (Citrus x sinensis) y se redujo la superficie agraria por la expansión de la industria y la ciudad.

Actualmente, el incremento de las vías de comunicación ha fragmentado el paisaje. L’Horta está en un proceso de desestructuración económica, paisajística y social.

Com es va fer l’Horta?

Els àrabs desenvoluparen a l’època de l’Al-Andalús, a l’Edat Mitjana, un sistema de infraestructura hidràulica (séquies i AZUDES,

Des d’època islàmica, les aigües del Túria han estat canalitzades en huit gran séquies, anomenades actualment com Real de Moncada, Quart, Benàger-Faitanar, Mislata-Xirivella, Tormos, Rascanya, Mestalla, i Rovella.

Fueron estas mejoras técnicas las que permitieron el desarrollo de Valencia desde su fundación en el 138 a.C. como zona de asentamiento de legionarios licenciados de las campañas militares en Hispania (Valentia: voz latina, “valentía”), hasta convertirse en un importante centro demográfico, económico y comercial de la península.

En época romana (Hispania citerior), los cultivos eran de secano, fundamentalmente el trigo (Triticum L.), el olivo (Olea europaea), y la vid (Vitis vinifera).

El Tribunal de las Aguas de la Vega de Valencia està considerat la institució civil més antiga d’Europa, patrimoni cultural inmaterial de la Humanitat per UNESCO.

Es reuneix cada dijous a la Porta dels Apòstols de la Catedral de València (Plaça de la Verge), a las 12am, d’acord a las campanades del Micalet.

Està representada per 8 membres, cada escún en representació de cada ún del síndic (comunitat de regants de cada ‘séquia mare’), elegits democràticament, per a fer juí, oral, en valencià, i en una sessió única, en matèria de conflictes de l’ús de l’aigua.

inapelable davant la jurisdicció judicial ordinària.

Característiques de l’Horta de València

  • Origen medieval, andalusí. s. VII-VIII. Califato Omeya
    • Infraestructura hidráulica de regadío
    • Nuevos cultivos: chufa (actual Sudán), berenjena (norte India), alcachofa (este de África)
  • Paisaje específico: Paisaje “Huerta” (informe Debris)
  • Diferentes Elementos básicos de l’Horta de València
  • Denominación de origen: Chufa de Valencia
  • Seguridad alimentaria
  • Entorno protegido CV: Ley 5/2018, de 6 de marzo, de la Huerta de València

Floreal (1915), José Pinazo

Font: Llei de l’Horta

La siesta en el jardín (1863) - Joaquín Sorolla

Escena valenciana, Joaquín Sorolla

Sine agricultura, nihil (“sin agricultura, no hi ha res” - locució latina)

i

Figura 1. Barraca y _horta
_Fuente:

El sòl és d’una molta elevada

dels cítrics –introduits també pels àrabs, en este cas dels xinesos– entre els que destaca la taronja

Es cultiva també la xufa, principalment al municipi d’Alboraia, amb la qual es fa la xufa.

Com la albergina, i la carxofa –el prefixe al— pot significar una etimologia àrab, sent l’article determinat indefinit: “el/la” –: Alboraia (“la torrecita”), Albufera (“el marecito”), Almàssora (“la almazara”)…

alqueries (agrupacions de cases) d’orígen també àrab (Beni— (“fill de”): a la pròpia València, els barris de Benimaclet, i Benicalap, les pedanies de Benimàmet, Beniferri…

Las alquerías y barraca son viviendas de los agricultores de l’Horta, formadas por cañas y barro. Las alquerías corresponden a agrupaciones de casas y las barracas son unifamiliares.

Actualmente, el incremento de las vías de comunicación ha fragmentado el paisaje. L’Horta está en un proceso de desestructuración económica, paisajística y social.

Alboraia, Almàssera…

Mapas de evolución de L’Horta

Mapas de las 8 acequias: hacer

La distribución del agua ha estado gestionada por el Tribunal de las Aguas de la Vega de Valencia, la organización civil más antigua de Europa, considerado Patrimonio Cultural Inmaterial de la Humanidad por la Organización de las Naciones Unidas para la Educación, la Ciencia y la Cultura (UNESCO). Todavía está vigente, y de acceso público y gratuito, cada jueves a las 12h en la puerta de la Catedral.

Nueve azudes al final del río Túria abastecen las siete acequias principales de l’Horta: Tormos, Mestalla, Rascanya, Quart, Mislata-Xirivella, Benàger-Favara, y Rovella; además de la acequia real de Moncada.

La Barraca, del escritor Vicente Blasco Ibáñez, adaptada en formato televisivo.

Así mismo, destacan la Fundació Assut, de protección de los paisajes y patrimonios naturales y culturales valencianos; la plataforma cívica Per L’Horta

Figura 4. La siesta en el jardín (1863) - Joaquín Sorolla

Figura 5. Floreal (1915), José Pinazo

Incorporar Vestimenta tradicional: traje de llaurador.

Figura 6. Las Grupas (1916), Joaquín Sorolla
Fuente: http://floreal-indumentaria.blogspot.com/2011/05/joaquin-sorolla-las-grupas.html

i

Bibliografia y enllaços d’interés

Conclusions

L’Horta ha sigut clau per al desenvolupament de la ciutat de València com a metròpolis durant el segle XIV, contribuint decisivament a convertir-la en una de les ciutats més importants de l’època — fins i tot per damunt de Barcelona dins de la Corona d’Aragó.

L’abundància d’aigua i terres fèrtils va afavorir un sistema agrícola intensiu que generava excedents, la qual cosa alimentava una població urbana creixent i una economia vibrant. Aquest entorn agrícola no sols subministrava aliments, sinó que sostenia una xarxa de comerç internacional basada en productes com la seda, l’arròs, la xufa i les fruites cítriques.

Durant el segle XV, València era una ciutat portuària pròspera, amb una burgesia mercantil poderosa, bancs, impremtes i tallers artesans. La construcció de la Llotja de la Seda (ara Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO) és testimoni d’eixe poder econòmic.

Malgrat la importància històrica, agricola i cultural de l’Horta de València, no ha sigut considerada Patrimoni de la Humanitat per l’UNESCO.

La cultura i la identitat son dinàmiques, complexes i subjectives.

Els elements agrícoles que considerem tradicionals valencians provenen de fet de terres llunyanes (arròç de la India, taronges de la Xina, xufa d’Egipte…) portades des de fa molts anys per gent que considerem diferent a “la valencianitat”.

És una barreja, però, de fonts diverses, plena riquesa.

Documents i enllaços d’interés

Vista Gráfica