Samaruc

El samaruc (Valencia hispanica) es un peix petit, de fins a 8 cm de longitud, molt sensible als canvis ambientals,

Representación del samaruc (Valencia hispanica) Font: ChatGPT

Només es troba a la conca mediterrànea ibèrica. Es un endemisme (espècie exclusiva d’una regió del món) dels aiguamolls de la Comunitat Valenciana i el sud de Catalunya.

Es l’única espècie del gènere “Valencia.”, que comprén peixos d’un llinatge evolutiu únic i ancient, considerat de fet fòssil vivents pel seu caràcter primitiu dins l’ordre Cyprinodontiformes.

*Com a curiositat, el nom no prové de la distribució majoritària a la Comunitat Valenciana, sinò que és una coincidència del cognom del seu taxònom, el zoòleg francés Achille Valenciennes, col·laborador de Georges Cuvier, considerat el pare de l’anatomia comparada i de la paleontologia moderna.

El samaruc viu a aiguamolls d’aigua dolça, com llagunes litorals, sèquies, i canals de reg amb vegetació.

La població total es desconeix, encara que s’ha estimat que pot ser l’espècie amb menys efectius poblacionals de tota Espanya.

Només es troba a sis localitats del litoral levantí.

Actualment es troba principalment a la Comunitat Valenciana, en tota la franja litoral des del Cap de la Nao, al nord d’Alacant, cap amunt. També apareix al sud de Catalunya, al delta de l’Ebre.

Comunitat Valenciana	Catalunya
- LIC Marjal de Peñíscola - LIC Parc Natural del Prat de Cabanes-Torreblanca - Marjal d’Almenara - LIC Marjal dels Moros - Ullals del Parc Natural de l’Albufera - Naixement o ullals del riu Verd - Marjal de Xeresa - Marjal de Pego-Oliva - Albuixech	- Delta de l’Ebre - Delta del Llobregat - Aiguamolls de l’Empordà

Les àrees de conservació comprenen Parcs Naturals, espais inclosos al Catàleg de Zones Humides de la Comunitat Valenciana -que només es troba en castellà, i que es pot vore al Visor de Cartografia -, i Llocs d’Importància Comunitària (LICs) de la Xarxa Natura 2000.

Al visor cartogràfic de la Generalitat Valenciana es pot vore l’àmbit del *Tot això es pot vore al Visor de Cartografia de la Generalitat Valenciana: les zones humides del Catàleg, els Parcs Naturals, els LICs…

Els LICs són espais amb espècies

no tenen pla de gestió, que fa que es declaren Zones d’Especial Conservació (ZEC).

Al Programa de Seguiment de Zones Húmides,

Al Pla de Recuperació de la CV apareixen en alguns casos les àrees de conservació i recuperació com a LICs. No sembla lo millor,

Els Llocs d’Importància Comunitària (LIC) són espais que tenen espècies o hàbitats de la Directiva Hàbitats que mereixen protecció. Cada país té que fer un pla de conservació específic para cada escú d’acord amb la seua normativa d’incorporació de la Directiva, que diu que és de sis anys. En fer-ho es converteix en Zona d’Especial Conservació (ZEC). En estos casos no la tenen, però no incompleixen plaç perquè la Comisió Europea no ha confirmat els LIC de la Comunitat Valenciana que no tenen i Generalitat Valenciana no ha començat a fer-los. Estàn protegits en

En estos casos, no han sigut confirmats per la Comisió Europea.

Distribució del samaruc (Valencia hispanica) al món

D’acord amb l’Enciclopèdia virtual dels vertebrats espanyols, del Museu Nacional de Ciències Naturals del CSIC, la distribució actual es basa en poblacions aïllades entre el sud de Catalunya i les marxals de Pego-Olica, moltes vegades per reintroduccions…

a algunas poblaciones aisladas (muchas de ellas resultado de reintroducciones) entre el sur de Cataluña y los marjales de Pego-Oliva en la comunidad Valenciana

A la Llista Rotja de l’UICN estava com amenaçada des del 1988-2006, i com “críticament amenaçada” fins al 2024, que l’han reduït a la categoria de “vulnerable”. Això és perquè encara la població ha millorat, però encara així l’àrea que ocupa és molt reduïda.

Es calcula que la superfície d’ocupació (AOO) és de 44 km2 (criteri B2: AOO<500 km2) en una extensió total (EOO) de 12,600 km2. Açò compleix criteris per a ser considerat vulnerable (B1: EOO de menys de 20.000 km2) i en perill (B2: AOO de menys de 500 km2).

A més a més, la presència és de nou localitzacions on l’extensió i la qualitat de l’hàbitat s’estima es troba en declivi.

L’espècie es va declarar al Reial Decret 439/1990 en la categoria “en perill d’extinció”, lo que exigeix un pla de recuperació per la Comunitat Autònoma. Tant Generalitat Valenciana com la Generalitat de Catalunya el feren, si bé catorze anys després, al 2004:

• Pla de Recuperació del Samaruc a la Comunitat Valenciana (Decret 265/2004)
• Pla de recuperació del samaruc de Catalunya (Decret 259/2004)

Des de la [Llei estatal de Patrimoni Natural]( Llei estatal de patrimoni natural (2007) ) (2007) els plans de recuperació tenen un termini màxim de tres anys des de la inclusió en el Catàleg Nacional (article 59.1a).

A l’actualitat, apareix al Catàleg Espanyol d’Espècies Amenaçades (CEEA) en la categoria de “en perill d’extinció”, i en la mateixa categoria al Catàleg Valencià d’Espècies Amenaçades (2004) i al Catàleg de fauna salvatge autòctona amenaçada de Catalunya (2022!).

En ambdós casos no ho inclogueren en els primers Catàlegs: al de Catalunya (1992) només apareix de peixos la loina espinosa europea (Cobitis paludica) i sols al Delta de l’Ebre, i en el de la Comunitat Valenciana (1994) el fartet (Aphanius iberus) -encara que té una extensió molt major-. Però de facto estaven protegits al incloer-s’hi en el nacional.

L’àmbit geogràfic apareix al Visor de Cartografia de la Comunitat Valenciana.

i el

• Vigilància específica de les zones ocupades
• Control de la gambúsia (Gambusia holbrooki)
• Gestió de l’aigua per a afavorir les espècies natives
• Control de contaminants i tractaments fitosanitaris
• Regulació de la pesca continental

La gestió de l’hàbitat incloeix plans específics per a àrees crítiques, millora de la conectivitat entre poblacions,

Tenen el centre Piscícola del Parc Natural Delta de l’Ebre com a centre de cria, un programa de reproducció en captivitat, còdigs genètics per a totes les poblaciones i un registre d’exemplars i reintroduccions.

Les amenaçes son també diverses:

• Pèrdua de l’hàbitat: desecació d’aiguamolls, contaminació industrial, de vertits orgànics…

• Espècies exòtiques invasores: la gambúsia (Gambusia holbroocki), la carpa comú (Cyprinus carpio), el cranc de riu americà (Procambarus clarkii) i altres, inclosa la canya comú (Arundo donax).

• Captura d’exemplars

Les mesures incloeixen la protecció de l’hàbitat i la regeneració dels hàbitats pers, i la cria en cautivitat.

El projecte S.O.S. Samaruc a Catalunya, d’una col·laboració entre la Fundación Biodiversidad -del Ministeri de medi ambient- i l’associació Paisatges Vius.

Si desapareix, s’extingueix també tota la família taxonòmica dels peixos valencíids.